57th & 9th
Jul
06
2017
Barcelona, ESFestival Jardins Pedralbes
0
share

El veterà policia mostra múscul...

El públic que dijous omplia de gom a gom el recinte del Festival Jardins de Pedralbes volia sentir els grans èxits de Police, i Sting semblava tenir-ho molt clar. Cada cop que iniciava un clàssic de la seva antiga formació, els fans del músic, ja tots d’una certa edat, vibraven i aplaudien i ell s’hi recreava: allargava les tornades, demanava que cantessin... Els cinc minuts de Message in a bottle, cap a mig concert, van ser un dels moments culminants. La gent, que fins llavors s’havia mantingut disciplinadament asseguda, va començar a aixecar-se, a ballar i a gravar amb el mòbil, i la cosa va seguir animada amb Walking on the moon (ieooo, ieooo...), una intensa So lonely i per descomptat amb la potent i esperada Roxanne, entremig de la qual intercalava la suau Ain’t No Sunshine.

El cantant, que venia d’actuar al Teatro Real de Madrid amb èxit, se sentia en família en un amable festival d’estiu d’una Barcelona on fa tres mesos va començar la gira europea del seu últim àlbum, 50th 9th (el nom dels carrers de Manhattan que creuava camí del seu estudi). Però també en termes literals. Perquè a Sting ara l’acompanya en els cors el seu primogènit, Joe Sumner (nascut del seu primer matrimoni amb l’actriu Frances Tomelty), i també són pare i fill els seus dos guitarristes, Dominic i Rufus Miller. El grup, que es completa amb el bateria Josh Freese i amb Percy Cardona a l’acordió (l’únic teclat), funciona com un rellotge.

Sting permet lluir-se als músics i també deixa el seu espai a “el señor Joe” amb el tema de Bowie, Ashes to ashes, en acabar l’extenuant Message in a bottle: “Padre está cansado, canta el hijo”, anuncia. Però ningú s’acaba de creure que li falli la resistència. Als 66 anys, vestit amb una senzilla samarreta i uns texans, la bona forma física del veterà policia de la música resultava sorprenent. La llegenda diu que el ioga l’ajuda a mantenir-se tonificat (a més de permetre-li practicar sexe durant hores) però és clar que bona part del secret de l’eterna joventut és seguir en actiu. I Sting, que ha venut més de cent milions de discos, disfruta de l’escenari. “No ho faig per guanyar premis, ni pels diners, ho faig perquè ho estimo. Sempre he sigut molt curiós i he alimentat el meu interès i la meva passió”, explicava aquests dies un creador que ha experimentat el que ha volgut, fins i tot buscant essències renaixentistes.

Ara, amb nou disc al carrer, el ciutadà Gordon Sumner sembla orgullós del seu passat musical, i del present. Va reviure sense traumes vuit temes de Police, va fer brillar clàssics seus en solitari com la coneguda Englishman in New York (“Be yourself, no matter what they say”, corejava l’entusiasta grada mentre gravava amb el mòbil) i les melòdiques Fields of gold, Shape of my heart i Fragile. Tampoc va oblidar temes actuals com Petrol head i I can’t stop thinking about you.

El concert, que va començar puntual i va acabar en horari europeu (abans de les 12), feia olor de rock, jazz, funk, blues... Sting en estat pur, sense invents sonors ni escenogràfics. L’Sting de la memòria. Més de dues mil persones van vibrar al seu ritme en una nit rodona. A l’hora en què la ventafocs perd la sabata, al metro els mòbils sonaven a nostàlgia dels vuitanta. Be yourself...

(c) El Punta Avui by M. Josep Jordan

SET LIST

COMMENTS 0
photos